10 aprenentatges després de les jornades sobre ‘Disseny per a la innovació social i disseny social’

Entre el 29 i el 30 d’octubre han tingut lloc les primeres jornades de ‘Disseny per a la innovació social i disseny social’, organitzades per l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana (ADCV) i Las Naves, i dirigides per la historiadora i investigadora Raquel Pelta.

En total, dues jornades amb les que figures dedicades al disseny, la innovació ciutadana i el placemaking, han donat llum a una corrent en plena expansió. L’objectiu principal? Resoldre problemes socials, passant d’una perspectiva del disseny habitual i productecentrista, a una altra enfocada cap a l’activació de processos i noves metodologies.

S’obri així la porta a nous formats per als valors intrínsecs de totes les pràctiques del disseny: la participació, la investigació i la pròpia millora de l’entorn.

Recollim deu idees clau:

1. La innovació social es caracteritza per ser una manera d’actuar de forma diferent, és novedosa en el context en el que s’inserta, és reproducible, resol reptes socials, prima el bé comú per damunt dels beneficis individuals i deu aplicar-se de manera pràctica i no únicament teòrica.
2. La base sobre la que es sustenta la innovació social són les xarxes de col·laboració i de cooperació ciutadanes, que són claus per a l’èxit de la resolució dels problemes socials.
3. La innnovació social democratitza la innovació, ja que amb la seua aplicació passa a mans de la ciutadania.
4. La finalitat del disseny social és el benestar de la societat.
5. Les dissenyadores i els dissenyadors que participen en la innovació social faciliten l’empoderament de la ciutadania.
6. Les propostes d’innovació social van sorgir en l’àmbit urbà, però cada vegada més es generen en el món rural.
7. La innovació social deuria aconseguir l’objectiu de viure millor, però en forma de decreixement, degut a la crisi climàtica que vivim en l’actualitat.
8. La innovació social es basa en un model de governança que inclou els bens comuns, la pròpia comunitat que disfruta d’aquestos bens i les regles de les que es dota la comunitat per a gestionar-los.
9. Malgrat que és molt difícil mesurar l’èxit del disseny als procesos de participació, de la mateixa forma que ocorre al disseny gràfic o industrial, és important evaluar els resultats.
10. Un dels reptes als que deuríem enfrontar-nos en la innovació social és aconseguir un lideratge compartit i feminitzat.

Des de València Capital Mundial del Disseny 2022 hem col·laborat amb la iniciativa, moderant la taula redona ‘Límits i possibilitats dels enfocaments socials del disseny’ de la mà del dissenyador Kike Correcher. En ella, han participat Mireia Juan (de Makea tu vida), l’economista urbà y placemaker Ramón Marrades i la directora de les jornades, Raquel Pelta.

Els participants, han aprofitat per a aportar la seua visió sobre el fet de què València siga Capital Mundial del Disseny 2022.

“És de les millors notícies que han arribat durant els últims anys. Crec que ha generat una aliança molt àmplia d’actors. Com ho utilitzem per a transformar-nos com a societat?”, apuntava Ramón Marrades.

Per la seua part, Mireia Juan comentava: “m’agradaria que es fera una aposta fortament pedagògica i divulgativa del disseny social, i incorporar aquestes pràctiques com a professionals i no altruïstes als projectes i administracions”.

Continuarà.

: )